05

DEC
2019

Estimats clients, amics i col·laboradors,
Us informem que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 16/05/2019 es va publicar el Decret Llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que va entrar en vigor el dia 17 de maig de 2019.
A continuació analitzarem els punts bàsics del nou Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques a Catalunya.

1. Aspectes rellevants de l’impost
L’àmbit territorial d’aquesta llei serà la comunitat autònoma de Catalunya, i gravarà la tinença de determinats actius que s’enumeren a continuació situats a Catalunya:
-Béns immobles
-Vehicles a motor amb una potència superior a 200 CV
-Embarcacions d’esbarjo
-Aeronaus
-Objectes d’art i antiguitats
-Joies
Els subjectes passius de l’impost són, en termes generals, les societats (en concret, les persones jurídiques) i entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, sent necessari que, en tots dos casos, tinguin objecte mercantil.
L’impost és exigible a tota Catalunya, entenent-se situats en aquest territori els béns immobles aquí situats, així com la resta de béns subjectes quan la seva tinença correspongui a contribuents de l’impost amb domicili a Catalunya. Per tant, quan ens referim a immobles, l’impost pot subjectar a tributació a societats i entitats el domicili de les quals estigui situat fora de Catalunya.
Els actius continguts en el llistat anterior que cal considerar com a “improductius” són, en primer lloc, aquells que es troben cedits a propietaris, socis i partícips del subjecte passiu, o a persones vinculades a aquests, quan el seu ús es destini a finalitats privades, excepte que aquest ús suposi per al destinatari (quan no hi hagi contraprestació dinerària) una retribució en espècie d’acord amb el que s’estableix en la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o quan existint contraprestació dinerària, els destinataris de l’actiu que paguin un preu de mercat per la cessió del bé, treballin de manera efectiva en l’entitat titular de l’actiu i percebin per això una retribució superior a l’import del preu de la cessió que ells al seu torn paguen a l’entitat.
Per contra, l’actiu no es considerarà “improductiu” si el destinatari del bé (del grup de persones físiques o jurídiques referit anteriorment) destina el seu ús a l’exercici d’una activitat econòmica i ha estat arrendat a preu de mercat.
Finalment, també són “improductius” aquells actius que no estan afectes a cap activitat econòmica i no són objecte de cessió.
En relació amb aquests últims actius, i de manera similar al que succeeix amb l’exempció d’empresa familiar de l’Impost sobre el Patrimoni, no es produirà la subjecció al nou impost si existeixen beneficis no distribuïts en l’entitat que siguin iguals o superiors al preu d’adquisició d’aquests actius, sempre que aquests beneficis s’haguessin obtingut en el mateix any de la seva adquisició o en els deu anys anteriors. En aquest sentit, s’assimilen els dividends que procedeixin de participacions en filials que constitueixin “cartera de control” (en essència que es disposi, almenys, d’un 5% dels drets de vot en la participada i que aquesta desenvolupi una activitat econòmica) i que els ingressos de la filial procedeixin, almenys en el 90%, del desenvolupament del desenvolupament d’activitats econòmiques.
Existeix l’exempció de l’impost per a administracions públiques i béns immobles de fundacions, organitzacions no governamentals i en general activitats sense ànim de lucre.
Aclarits el fet imposable i els supòsits de subjecció, la base imposable estarà constituïda per la suma dels valors dels actius que s’han esmentat més amunt, que serà el valor cadastral per als immobles i el valor de mercat per a la resta de béns. La tarifa per a determinar la quota íntegra és la de l’Impost sobre el Patrimoni que aplica a les persones físiques a Catalunya, és a dir, des d’un 0,210% fins a un 2,750%. No obstant això, en aquest impost no hi ha mínim exempt ni límit de tributació conjunt renda-patrimoni.
D’altra banda, s’estableix una obligació de comunicació per a galeries d’art, antiquaris i joieries, que hauran d’informar de les adquisicions efectuades per persones jurídiques i entitats.
2. Antecedents
En opinió del legislador, la utilització d’aquesta mena d’actius per socis, partícips o persones vinculades a aquests suposava una pràctica elusiva i insolidària perquè conduïa a una pèrdua de recaptació i a possibles desigualtats entre els contribuents. Per això, l’objecte de l’impost era gravar de manera progressiva aquests actius “improductius” en mans de persones jurídiques, amb una fi redistributiva encara que també per a incentivar un ús més productiu dels actius (contribuint a fer d’aquest tribut un impost eficient).
Encara que l’impost es va crear fa dos anys, amb anterioritat al fet que aquest impost es pogués liquidar per primera vegada, això és, al juny de 2017, el president del Govern va interposar recurs d’inconstitucionalitat, la qual cosa va originar la seva suspensió. El mes de novembre passat de 2018 el Tribunal Constitucional va acordar aixecar l’esmentada suspensió i, al febrer de 2019, es va publicar la sentència que declara la constitucionalitat del tribut.
De manera breu, el tribunal (acollint en gran manera les al·legacions formulades per la Generalitat de Catalunya) assenyala el següent:
a) En primer lloc, que no hi ha duplicitat o solapament amb l’Impost sobre el Patrimoni perquè ni coincideixen els contribuents ni la finalitat de tots dos tributs:
– En l’Impost sobre el Patrimoni els contribuents són les persones físiques, mentre que en l’Impost sobre Actius no Productius ho són les persones jurídiques o determinades entitats sense personalitat jurídica.
– La fi de l’Impost sobre el Patrimoni és gravar la mera propietat dels béns; mentre que l’Impost sobre Actius no Productius té una finalitat més enllà de la purament tributària, com és incentivar un ús més productiu de determinats béns.
b) No hi ha duplicitat amb altres tributs de caràcter local, com poden ser l’Impost sobre Béns immobles o l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, perquè aquests impostos graven la capacitat de pagament derivada de la seva titularitat, mentre que l’Impost d’Actius no Productius únicament grava aquests béns en la mesura en què es mantinguin “improductius” en una persona jurídica.

c) Finalment, respecte a una possible extraterritorialitat del tribut, és a dir, subjectar a tributació elements patrimonials situats fora de Catalunya, el Tribunal Constitucional assenyala que no es dóna en subjectar-se únicament els immobles “improductius” situats a Catalunya i els béns mobles “improductius” dels quals recull la norma, titularitat d’entitats domiciliades en aquesta comunitat autònoma, amb independència d’on es trobin físicament.
Com a conseqüència de tot l’anterior, l’entrada en vigor del tribut (que s’esdevingui l’1 de gener de cada any) s’entén produïda en 2017.
3.Termini de presentació
La principal novetat del Decret llei 8/2019 és que regula el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja reportats (2017, 2018 i 2019), que hauran de liquidar-se, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’aquest any.
La presentació de l’autoliquidació s’ha de realitzar per via telemàtica, en la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya. L’ingrés s’ha d’efectuar per alguna de les formes habilitades per l’Agència Tributària de Catalunya.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Una cordial salutació,
Madeha El Harrak Regrag. Advocada.

Comments are closed.