31

DEC
2019

L’administrador suplent

Estimats clients, amics i col·laboradors,

No són moltes les empreses que s’hagin plantejat aquesta situació, però, què passaria si l’administrador únic o un dels administradors mancomunats d’una empresa dimiteix del seu càrrec o es produeix el seu cessament per defunció, incapacitat, etc.? O, més senzill, què passa si una empresa es queda sense administrador? Hi ha figures jurídiques que malgrat ser antigues i de gran utilitat, no s’utilitzen a la pràctica. Ens referim a la figura de l’administrador suplent. A continuació analitzarem les característiques principals d’aquesta figura.

El Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital (d’ara endavant, “LSC”) recull una figura molt útil i altament desconeguda, com és la de l’administrador suplent. Es tracta d’una institució jurídica que podríem qualificar de “preventiva”.
Aquesta figura es troba regulada en l’art. 216 de la LSC, i la seva funció principal és la de suplir en el càrrec el buit que es podria produir en cas que esdevingués qualsevol de les situacions assenyalades anteriorment. Com en el cas del nomenament de l’administrador, el nomenament i acceptació dels suplents com a administradors s’inscriuran en el Registre Mercantil. Per tant, és recomanable incloure a un administrador suplent, qui exercirà les funcions durant el termini pendent assenyalat per a l’anterior administrador.

Són molt freqüents les societats de tipus familiar en les quals hi ha un administrador únic; moltes vegades, fins i tot, són societats unipersonals. Quan mor el soci i administrador únic (també quan són dos socis i hi ha administradors mancomunats), la societat queda “escapçada”. Si no hi ha apoderats, cosa també freqüent en aquests casos, no es poden signar les nòmines ni retirar fons dels comptes bancaris. Òbviament, amb caràcter general, no pot subscriure’s cap contracte. Si els hereus es porten bé no hi ha cap problema perquè se celebra una junta universal però, en cas contrari, la societat queda sense rumb i sense govern. A vegades fins i tot cal arribar a la convocatòria de la junta de socis a través de Lletrat de l’Administració de Justícia o de Registrador Mercantil (situació prevista en l’art. 171 de la LSC).

En aquests supòsits, la mesura preventiva aconsellable és l’existència d’un o diversos administradors suplents successius que resol el problema mentre els hereus i nous socis es posen d’acord i així la societat pot continuar funcionant normalment.
Una altra situació en la qual també pot aplicar-se aquesta fórmula, fins i tot és aconsellable, és en cas d’un consell d’administració, nomenant consellers suplents evitant així cobrir les vacants per cooptació (art. 244 LSC: “En la societat anònima si durant el termini per al qual van ser nomenats els administradors es produïssin vacants sense que existissin suplents, el consell podrà designar entre els accionistes les persones que hagin d’ocupar-les fins que es reuneixi la primera junta general). La substitució es produirà en la condició de conseller/administrador però no el càrrec que ostenti el substituït dins del consell.
La facultat de nomenar administradors suplents és competència de la junta general de socis i està permesa sempre que no es disposi el contrari en els estatuts socials. Un altre fet a destacar és que nomenar administradors suplents permet als socis mantenir sota el seu control el nomenament d’administradors per davant del sistema per cooptació, que és competència de l’òrgan d’administració aplicable per a les societats anònimes.
El nomenament d’administrador suplent pot produir-se de manera simultània amb el de l’administrador titular o en una junta posterior, però sempre abans que es produeixi la vacant a cobrir.
Es poden nomenar “suplents dels administradors per al cas que cessin per qualsevol causa un o diversos d’ells”. Observi’s que en els exemples exposats hem parlat de defunció o incapacitació, però la LSC no ho limita a aquests casos; diu “per qualsevol causa” (p.e. separació o renúncia). Però la causa ha de ser definitiva; no caben impossibilitats accidentals (p.e. malaltia).
També poden establir-se diferents sistemes de suplència: un o diversos suplents successius i bé per a cada administrador concret o per a tots ells.
Continua el precepte de la LSC assenyalant que “el nomenament i acceptació dels suplents com a administradors s’inscriuran en el Registre Mercantil una vegada produït el cessament de l’anterior titular”. Per part seva, el Reglament del Registre Mercantil, en el seu art. 94.1.4t, en assenyalar quin és el contingut obligatori de la fulla registral de la societat en matèria de nomenament i cessament d’administradors, estableix que “la inscripció comprendrà tant els membres titulars com, si escau, els suplents”.
Així mateix, l’art. 147.2 RRM exigeix que els suplents reuneixin en el moment de la seva designació els requisits legal o estatutàriament prevists per a ser nomenat administrador. A més, en la inscripció del nomenament d’administradors, s’expressarà la identitat dels suplents i, si haguessin estat designats varis, l’ordre en què hauran de cobrir les vacants que puguin produir-se. No es practicarà la inscripció en tant no consti l’acceptació dels suplents com a tals.
Finalment, l’art. 216.2 LSC disposa que si els estatuts socials establissin un termini determinat de durada del càrrec d’administrador, el nomenament del suplent s’entendrà efectuat pel període pendent de complir per la persona la vacant de la qual es cobreixi.
En definitiva, la figura de l’administrador suplent podria ajudar a evitar situacions futures bastant compromeses i perjudicials per als socis.
Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Una cordial salutació,

Madeha El Harrak Regrag. Advocada.

Comments are closed.