04

MAR
2019

Llei secrets empresarials

Els secrets empresarials són un dels actius immaterials de major rellevància per a les empreses. Fins ara, no obstant això, la seva protecció legal era bastant limitada i quedava normalment relegada a l’àmbit contractual.

Doncs bé, en el BOE del dia 21 de febrer de 2019, s’ha aprovat la nova Llei 1/2019, de Secrets Empresarials, que entrarà en vigor el 13 de març de 2019, per la qual es trasllada a l’ordenament jurídic espanyol una Directiva comunitària de 2010, la Directiva relativa a la protecció dels secrets comercials. Aquesta Directiva té per objecte harmonitzar la legislació en aquesta matèria dels Estats membres de la Unió i fomentar la competitivitat, en establir normes mínimes comunes en matèria de protecció dels titulars de secrets empresarials, enfront de l’obtenció, utilització i revelació il·lícites dels mateixos i enfront de l’explotació no consentida de mercaderies infractores, i aborda el mandat de la Directiva UE 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials).

Quines novetats inclou?

El marc jurídic es reforça amb mesures en tres aspectes:

a)Incorpora una sèrie de regles a fi de preservar el tractament confidencial de la informació que s’aporti o es generi en el procés i que pugui constituir secret empresarial.

b)Ofereix un marc normatiu perquè el demandant pugui preparar l’exercici de la seva acció. Es garanteix, així, el dret a la tutela judicial efectiva a través del desenvolupament de diligències de comprovació de fets, mesures per a accedir a les fonts de prova en poder del futur demandat o de tercers i, si escau, de mesures d’assegurament d’aquestes.

c)Incorpora regles singulars en matèria de mesures cautelars per a assegurar l’eficàcia de la seva acció i evitar de manera immediata la revelació, ús o obtenció il·lícita del secret empresarial.

El seu objecte principal és la protecció dels secrets empresarials, entesos com a informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer que sigui secret, amb un valor empresarial i que hagi estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret. Serà aplicable per a la protecció de qualssevol secrets empresarials, amb independència de la data en què s’hagués adquirit legítimament la titularitat sobre ells.

El seu titular ho serà la persona física o jurídica que exerceixi el seu control i s’estén enfront de qualsevol modalitat d’obtenció, utilització o revelació de la informació constitutiva d’aquell que resulti il·lícita o tingui un origen il·lícit i sense consentiment del seu titular.

El secret empresarial és transmissible i podrà pertànyer pro indivís a diverses persones i en aquest cas per a cedir-lo o concedir llicència a tercers, ha de fer-se conjuntament per tots els partícips.

El titular d’una llicència sobre el secret no podrà cedir-la a tercers, ni concedir subllicències, excepte pacte en contrari. El llicenciatari o subllicenciatari estarà obligat a adoptar les mesures necessàries per a evitar la violació del secret empresarial.

Mesures de protecció

Contra els infractors d’un secret empresarial podran exercitar-se les accions que corresponguin en el termini de tres anys des del moment en què el legitimat (titulars i llicenciatari ) va tenir coneixement de la persona que va realitzar la violació del secret empresarial. Dins de les accions civils, es poden plantejar les següents:

-La declaració de la violació del secret empresarial.

-La cessació o la prohibició dels actes de violació del secret empresarial.

-La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o de la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats.

-L’aprehensió de les mercaderies infractores inclosa els mitjans de producció.

-La remoció, que comprèn el lliurament al demandant de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualssevol altres suports que continguin el secret empresarial, i si escau la seva destrucció total o parcial.

-L’atribució en propietat de les mercaderies infractores a compte de la indemnització.

-La indemnització dels danys i perjudicis, inclòs el lucre cessant.

-La publicació de la sentència.

Els litigis es coneixeran territorialment pel Jutjat del Mercantil corresponent al domicili del demandat o, a elecció del demandant, el Jutjat del Mercantil de la província on s’hagués realitzat la infracció o s’haguessin produït els seus efectes.

La norma  estableix que la protecció dels secrets no s’estendrà a casos en els quals:

-s’exerceixi legítimament la llibertat d’expressió i informació;

-es descobreixi alguna activitat il·legal en defensa de l’interès general;

-es revelin secrets a representants dels treballadors, en el marc de l’exercici legítim de les seves funcions;

-es protegeixi un interès legítim reconegut per la Llei (per exemple subministrar informació a les autoritats administratives o judicials).

També estableix que es vulnera un secret comercial quan sense consentiment del seu titular mitjançant pràctiques comercials deslleials s’accedeix a aquest, s’utilitza o es revela. Igualment, serà il·lícit explotar el secret quan s’accedeix al mateix mitjançant un acord de confidencialitat. La norma també contempla la vulneració indirecta del secret, per exemple, quan s’accedeix al mateix a través d’una persona que l’havia obtingut de forma il·lícita, en atenció a les circumstàncies del cas; quan s’explota, ofereix o produeix un producte que suposa una utilització il·lícita del secret, sempre que la persona hagués d’haver sabut que el secret empresarial s’havia obtingut de forma il·lícita.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Comments are closed.