04

DEC
2013

Nous canvis en els terminis de pagaments de factures

El passat 27 de juliol de 2013 es va publicar en el BOE, la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació que conté diferents mesures fiscals, laborals, mercantils i administratives, i que venia a introduir algunes modificacions en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Els informem a continuació de les mesures que creem poden ser del seu interès en relació a aquesta modificació. Així mateix, els recordem per endavant que estem a la seva disposició en cas de requerir informació addicional sobre aquest tema:

  1. 1.      Reducció del termini de pagament

Amb la nova llei, i des de l’entrada en vigor de la mateixa, el termini perquè els proveïdors facin arribar la factura o sol·licitud de pagament equivalent als clients es redueix a trenta (30), a explicar des de la data de recepció efectiva de la mercaderia o prestació dels serveis, encara que el termini serà ampliable per pacte entre les parts sempre que no se superin els seixanta (60) dies.

  1. 2.     Interès de demora

La Llei 11/2013 introdueix una modificació en relació amb el tipus legal d’interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar, que serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu al seu més recent operació principal de finançament efectuat abans del primer dia del semestre natural que es tracti més vuit punts percentuals (abans d’aquesta modificació era set punts).

  1. 3.     Quan puc exigir interessos de demora?

La Llei 3/2004 estableix que el creditor tindrà dret a interessos de demora quan concorrin simultàniament els següents requisits:

a) Que hagi complert les seves obligacions contractuals i legals.

b) Que no hagi rebut a temps la quantitat deguda tret que el deutor pugui provar que no és responsable del retard.

La Llei 11/2013, afegeix un últim paràgraf en virtut del com en cas que les parts haguessin pactat calendaris de pagament per a abonaments a terminis, quan algun dels terminis no s’aboni en la data acordada, els interessos i la compensació previstes en aquesta llei es calcularan únicament sobre la base de les quantitats vençudes.

  1. 4.     Indemnització per costos de cobrament

S’estableix per a la indemnització per costos de cobrament, una quantitat fixa de 40 euros, que s’afegirà a la qual resulti de la reclamació que segueix corresponent-li per les despeses en què es va incórrer per aconseguir el cobrament de la quantitat deguda.

A més, desapareix l’anterior límit d’aquesta indemnització, que no podia superar el 15 per cent del deute principal. En aquesta indemnització es podran incloure, entre uns altres, les despeses que la mora ha comportat per al creditor per la contractació d’un advocat o d’una agència de gestió de cobrament.

Recordem, que en la Llei 3/2004 s’estableix que el deutor no estarà obligat a pagar la indemnització establerta en el paràgraf anterior quan no sigui responsable del retard en el pagament, aquest extrem no ha estat modificat per la nova llei..

  1. 5.     Clàusules i pràctiques abusives

      Finalment, la Llei 11/2013 modifica la regulació de les clàusules i pràctiques abusives determinant, entre unes altres, que seran nul·les les clàusules manifestament abusives en perjudici del creditor.

     En aquest sentit, s’especifica que, com a norma general, tindran tal consideració les clàusules en les quals l’interès pactat sigui un 70% inferior a l’interès legal de demora

Les modificacions descrites ens obliguen a fer una revisió de les nostres pràctiques comercials per adequar-les a l’actual legislació. En aquest sentit, estem a la seva disposició per ajudar-los amb la revisió i modificacions pertinents.

     En tot cas, i a manera de recordatori per tenir en compte en les seves relacions comercials amb països estrangers, els recordem que en virtut del Conveni de Roma I, la llei aplicable a les factures és la del país d’origen de les mateixes, i que per tant, les indicacions contingudes en aquest post seran aplicables per a les factures que una societat espanyola emeti a un país estranger, però no viceversa, cas en què igualment deuran adaptar-se a les pràctiques comercials del país d’origen de la factura.

Publicat per Andrea Serrano

Comments are closed.